Música porteña a Ibercamera

Programa
BARBER,
Adagio per a cordes
PIAZZOLLA, Las cuatro estaciones porteñas
BACH, Concert per a violí, en la menor, BWV 1041
TXAIKOVSKI, Serenata per a cordes, en do major, op. 48

 

Intérprets
Eric Silberger
Orquestra de Cambra de Munic

 

Dilluns 4 de febrer de 2019 | 20.30 H | Palau de la Música

  • EL GRAN ASTOR: DE GARDEL A NADIA BOULANGER
    L’any 1934, el cantant, compositor i actor de cinema Carlos Gardel arribava a la ciutat de Nova York per a filmar la pel·lícula El día que me quieras, que interpretava juntament amb l’actriu espanyola Rosita Moreno. Gardel compartí alguna de les escenes amb un jove Astor Piazzolla de tan sols 13 anys, que en aquell moment vivia a la ciutat dels gratacels amb la seva família i començava a estudiar el bandoneó. Al escoltar-lo tocar, Gardel li digué: “Serás grande pibe, pero tocás el tango como un gallego”. 20 anys més tard, Astor Piazzolla, conegut universalment per la seva aproximació clàssica al tango, va ser curiosament encaminat cap a aquesta música popular argentina per mademoiselle Nadia Boulanger, una de les professores de música més influent del segle XX. Deixeble de Fauré, Ravel i íntima amiga de Stravinsky, Boulanger també va ser mestre d’altres cèlebres compositors com Leonard Bernstein, Aaron Copland o Yehundi Menuhin. La francesa creia que l’educació consistia a ajudar a les persones a ser elles mateixes amb disciplina, intuïció i amor. Igual que tots els músics que volien estudiar amb ella, Piazzolla també va haver de passar un petit examen, el qual consistia a mostrar-li les seves composicions; en revisar-ne els manuscrits, Boulanger detectà que a Piazzolla li faltava alguna cosa que el caracteritzés. Tot parlant sobre la música típica de l’Argentina, el seu origen i significat, el compositor interpretà Triunfal al piano per petició de Boulanger. Embadalida li digué: “No abandoni mai això. Aquesta és la seva música. Aquí és on es troba realment Piazzolla”.
    Aquestes dues anècdotes emmarquen i expliquen la trajectòria musical de Piazzolla: venerat per als argentins gràcies al seu reconeixement mundial com a compositor clàssic i admirat arreu del món per les seves arrels musicals porteñas.
     
  • LAS CUATRO ESTACIONES PORTEÑAS
    Las Cuatro Estaciones Porteñas són considerades les composicions fonamentals en l’obra d’Astor Piazzolla. A través d’aquesta obra, el compositor tenia la intenció de plasmar el batec del ciutadà porteño (que fa referència al gentilici de Buenos Aires) i reflectir la seva passió pel bandoneó i el gènere popular, en conjugació amb la formació d’harmonia i escriptura clàssica que havia après de la seva mestra, Nadia Boulanger. Verano (1964), Otoño (1969), Primavera i Invierno Porteño (1970) foren escrites per separat; originalment, Piazzolla ho va escriure per un quintet format per un bandoneó, un violí, un piano, una guitarra elèctrica i un contrabaix. Més tard, entre 1996 i 1998, el compositor rus Leonid Desyatnikov va plantejar una nova disposició de les obres originals amb la que va crear un vincle més evident entre Vivaldi i Piazzolla, estructurant cadascuna de les obres en tres seccions i reescrivint la part del violí solista i de l’orquestra de cordes.
     
  • SILBERGER, UN VIRTUÓS APADRINAT PELS GRANS
    Deixeble de grans violinistes com Glenn Dicterow, Itzhak Perlman, Pinchas Zukerman, Robert Mann o Dorothy Delay, el virtuós Eric Silberger torna a la Temporada per a delectar-nos amb un repertori molt contrastat. Recomanat pel director d’orquestra Lorin Maazel i el violinista Pinchas Zukerman, l’any 2015, Silberger debutà a Ibercamera oferint una brillantíssima versió del Concert per a violí en re major, op. 77 de Brahms, acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Berlín i Dimitri Kitajenko. Després d’haver inaugurat la 34a Temporada on va interpretar la Partita núm. 2, en re menor de Johann Sebastian Bach, aclamada pel públic i la crítica, en aquesta ocasió, el violinista torna a la nostra ciutat amb un repertori exigent i contrastat: el Concert per a violí, en la menor, BWV 1041 de Bach i Las Cuatro Estaciones Porteñas de Piazzolla, obra tant inusual com atractiva.
     
  • MUNIC: L'ORQUESTRA DE CAMBRA AMB MÉS ABONATS D'EUROPA
    Fundada l’any 1950, l’Orquestra de Cambra de Munic és considerada una de les millors formacions de cambra d’Europa. Amb més de 65 anys d’experiència i una reconeguda trajectòria, l’orquestra posseeix una gran varietat estilística, que li permet passar d’interpretar obres barroques i clàssiques a obres contemporànies. La formació presenta al voltant d’una seixantena de concerts a les principals sales i auditoris d’arreu del món; també compta amb cèlebres directors als quals convida, així com nombrosos i prestigiosos solistes internacionals. L’Orquestra de Cambra de Munic és una habitual a la Temporada; anteriorment ha ofert grans interpretacions de Beethoven i Mendelssohn. Aquesta és la quarta aparició que fa a Ibercamera.