Conversa per a un aniversari

Ahir va tenir lloc el primer concert del Cicle Orquestres Internacionals a L'Auditori, que va iniciar amb una gran interpretació del Triple Concert de Beethoven de la mà de l'Orquestra Simfònica SRW de Stuttgart, Eliahu Inbal i el Trio Ludwig, rebut amb gran afecte per part del públic. A la segona part vam escoltar la Simfonia Romàntica de Bruckner.

 

Eliahu Inbal va dirigir el primer concert simfònic d'Ibercamera amb l'Orquestra Filharmònica d'Israel, ara fa 35 anys. En motiu de l'aniversari i per celebrar els anys de col·laboració, vam sopar amb ell després del concert i vam tenir una conversa molt interessant. 
 
Ens va dir: "Cada vegada que dirigeixo Bruckner dono tot el que tinc i més per fer arribar el seu missatge al públic i cada vegada que dirigeixo aquest compositor, quedo exhaust." També va fer esment a la sala: "L'acústica d'aquest auditori, una mica similar a la d'una catedral, és perfecta per a aquest compositor".

"Encara que a vegades se'ls compara, Bruckner i Mahler són diferents: Mahler pertany a una línia de compositors que ve de Haydn Beethoven, Schubert fins Messiaen, que en les seves simfonies desenvolupen un tema o motiu. Bruckner, com Wagner, era un gran admirador de Berlioz, que és el compositor que va començar a escriure simfonies per expressar estats d'ànim. En la Romàntica de Bruckner aquests estats d'ànim es copsen de manera continuada durant tota la simfonia, com si el compositor anés dibuixant diferents paisatges de l'ànima."
 
Inbal, després d'escoltar diversos enregistraments de Fumiaki Miura va exclamar: "Jo també sóc violinista i sempre he trobat a faltar aquella gran era que va començar amb Milstein i Heifetz, i que va arribar fins a Zukerman. Potser estem de sort i un altre gran cicle comença ara amb Miura: té aquella veu, amb aquell to que sorgeix de l'ànima i és capaç d'arribar a l'ànima de la gent."

 

El Bis del Trio Ludwig fou: Tango Patethic de Kissewetter.